Por María Zúñiga
Espectáculo teatral-musical en mayúsculas. Sólo con leer el título La llibreria de l’avi Josep (La librería del abuelo José), apetece entrar y conocer su historia.
Una historia entrañable y mágica que va más allá de la herencia material que deja el abuelo Josep a su nieto Alex, un chico con grandes pretensiones sobre las posibilidades de transformar la vieja librería heredada en otra, tecnológicamente innovadora, que ni él mismo sabe definir desde su dispersa ambición.
La ambición no es mala, ya que puede estar impregnada de grandes sueños para querer mejorar y avanzar. Aquí, Marta será la guía que unirá a sus amigos, los libros, con los recuerdos dormidos de este nieto que busca entre páginas un tesoro escondido para dar vida a sus deseos.
Pero en esta pequeña librería de barrio, dónde casi nadie entra, recreada en un sencillo escenario, la magia brillará bajo la mirada atenta de los pequeños espectadores y permitirá ver como los libros son los grandes protagonistas, La Ratita presumida, Hansel y Gretel o El gato con botas serán algunos de los simpáticos libros que quieren abrir sus páginas y contar su propia historia, pero necesitan algo de ayuda; necesitan ser leídos para no ser olvidados.
Pero, ¿quién hace realidad todo esto? La compañía de teatro “El último vagón” representa con gran entusiasmo e inteligente aprovechamiento del espacio.
La obra ha sido interpretada con gran carisma por Adrià Corral Álvarez, que hace de Alex, el nieto y, por Alba Mesa Salas, que interpreta con fuerza a una sonriente Marta. En sí, hacen una gran pareja teatral que derrochan humor e ingenio en este espectáculo ágil, didáctico, sencillo, claro y directo que nos habla sobre el lugar que tienen que ocupar en nuestra sociedad la lectura de los libros a papel.
Como vemos, la librería no es únicamente una vieja tienda repleta de libros, sino que acoge grandes historias que atrapan a quién las leen.
Los libros cantan, hablan y no dejan al espectador indiferente, es más, al público adulto le puede venir fácilmente a la memoria aquel libro que tanto significó en una época de su vida. Esto sucede al contemplar cómo Alex se reencuentra con un libro de su infancia, su lectura le recordará la promesa infantil que hizo un día: “nunca me olvidaré de ti”. Y esto lo dijo Alex, porque su libro olvidado, un día hace mucho tiempo, le llegó a tocar el corazón.
No puedo explicar cómo acaba la historia, ¡hay que ir a verla! pero desde luego, sí puedo decir lo musicalmente maravilloso que es ver cómo Alex descubre su tesoro. Desde luego, el tesoro ampliará los horizontes de su ambición y verá que, a veces, la vida puede estar llena de ricos contrastes que se pueden complementar y engrandecer. La realidad impone un equilibrio entre la convivencia de la tecnología y de los libros a papel.
Los pequeños espectadores de entre 3 y 10 años, todos sin excluir a ninguno, han disfrutado de lo lindo, han estado atentos, callados y han viajado gracias a la fantasía de los cuentos mágicos.
Incluso he oído a un niño preguntar a su padre: «¿Es cierto que habla el Gato con botas?» Y yo digo, quién niegue que ese Gato habla, es que todavía no ha leído ese cuento….
Sin embargo, dependerá de nosotros mismos, dependerá del valor que le demos a los libros a papel y, por ello, no puedo dejar de decir que los libros son más generosos que la tecnología, ya que se dejan tocar, oler y estos sentidos afianzan el romanticismo que existe en una lectura con textura y aroma, que sin lugar a dudas sin tecnología ya creó su propia historia, tal y como lo vemos en esta entrañable librería llena de cuentos mágicos.
Pero… ¿qué más nos trasmite el espectáculo, dejando atrás el debate abierto del libro digital o a papel? ¿Qué hay de la lectura? Encontramos mensajes sutiles en el espectáculo que llegan a los adultos, entre los cuáles destaco que la lectura a veces nos escoge, nos atrapa, nos hace más libres, nos ayuda a crecer, a comprender la vida y a entenderte mejor a ti mismo y a los demás.
Gracias a la lectura podemos encontrar a ese eterno compañero. Ese es el tesoro. Esa es la magia.
Por María Zúñiga
DATOS TÉCNICOS
La llibreria de l’avi Josep
Género: Teatro músical infantil
Asociación teatral: L’últim vagó
Teatro: Cincómonos
Consell de Cent, 283 (Barcelona)
Rango de edad: A partir de los 3 años
Actualmente en cartelera los domingos
Horario: 17.00h.
Duración: 60 minutos
Espectacle teatral musical en majúscules, només amb llegir el títol “La llibreria de l’avi José”, ve de gust entrar i conèixer la seva història.
Una història entranyable i màgica, que va més enllà de l’herència material que deixa l’avi Josep al seu nét Àlex, un noi amb grans pretensions sobre les possibilitats de transformar la vella llibreria heretada en una altra, tecnològicament innovadora, que ni ell mateix sap definir des de la seva dispersa ambició.
L’ambició no és dolenta, ja que pot estar impregnada de grans somnis per voler millorar i avançar. Aquí, Marta serà la guia que unirà als seus amics, els llibres, amb els records adormits d’aquest nét que busca entre pàgines un tresor amagat, per donar vida als seus desitjos.
Però en aquesta petita llibreria de barri on gairebé ningú entra, recreada en un senzill escenari, la màgia brillarà sota la mirada atenta dels petits espectadors, i permetrà veure com els llibres són els grans protagonistes, “La Rateta presumida, Hansel i Gretel o el Gat amb botes” seran alguns dels simpàtics llibres que volen obrir les seves pàgines i explicar la seva pròpia història, tanmateix necessiten una mica d’ajuda, necessiten ser llegits per no ser oblidats.
Però, qui fa realitat tot això? La companyia de teatre “L’últim vagó” ho representa amb gran entusiasme i intel·ligent aprofitament de l’espai.
L’obra ha estat interpretada amb gran carisma per Adrià Corral Álvarez, que fa d’Àlex, el nét i, per Alba Mesa Sales que interpreta amb força a una somrient Marta. Amb tot, fan una gran parella teatral que malbaraten humor i enginy en aquest espectacle àgil, didàctic, senzill, clar i directe que ens parla sobre el lloc que han d’ocupar en la nostra societat la lectura dels llibres a paper.
Com veiem, la llibreria no és únicament una vella tenda repleta de llibres, sinó que acull grans històries que atrapen a qui les llegeix.
Els llibres canten, parlen i no deixen a l’espectador indiferent. A més, al públic adult li pot venir fàcilment a la memòria aquell llibre que tant va significar en una època de la seva vida. Això succeeix en contemplar com Àlex es retroba amb un llibre de la seva infància, i on la seva lectura li recordarà la promesa infantil que va fer un dia: “mai m’oblidaré de tu”. Això ho va dir Àlex perquè el seu llibre oblidat un dia fa molt temps, li va arribar a tocar el cor.
No puc explicar com acaba la història, cal anar a veure-la! Malgrat que si puc dir, que és una meravella musical veure com l´Àlex descobreix el seu tresor. Per descomptat, el tresor ampliarà els horitzons de la seva ambició i veurà que, de vegades, la vida pot estar plena de rics contrastos que es poden complementar i engrandir. La realitat imposa un equilibri entre la convivència de la tecnologia i dels llibres a paper.
Els petits espectadors d’entre 3 i 10 anys, tots sense excloure´n a cap, han gaudit de valent, han estat atents, callats i han viatjat gràcies a la fantasia dels contes màgics.
Fins i tot he sentit a un nen preguntar al seu pare:
-És cert que parla el Gat amb botes? I jo dic, qui negui que aquest Gat parla, és que encara no ha llegit aquest conte…
No obstant, dependrà de nosaltres mateixos i del valor que li donem als llibres a paper, i per això, no puc deixar de dir que els llibres són més generosos que la tecnologia perquè es deixen tocar, fan olor i, aquests sentits afermen el romanticisme que existeix en una lectura amb textura i aroma, que sense cap dubte, sense tecnologia ja va fer la seva pròpia història, tal com ho veiem en aquesta entranyable llibreria plena de contes màgics.
Però… que més ens transmet l’espectacle, deixant enrere el debat obert del llibre digital o a paper? Què hi ha de la lectura? Trobem missatges subtils en l’espectacle que arriben als adults, entre els quals destaco que la lectura, de vegades, ens escull, ens atrapa, ens fa més lliures, ens ajuda a créixer, a comprendre la vida i a entendre’t millor a tu mateix i als altres.
Gràcies a la lectura podem trobar a aquest etern company. Aquest és el tresor. Aquesta és la màgia
María Zúñiga
Comentarios recientes