Por Càrol W.

 

Esta ha sido la primera vez que asisto a un espectáculo antes de que se estrene. Sí, han leído bien. Fue este domingo día 29 de noviembre cuando, junto a mis pequeños espectadores, tuve el placer de asistir al ensayo con público del último montaje del Mag Lari, Ozom en el Teatro Condal de Barcelona. El público de todas las edades llenaba el teatro. Nosotros nos acomodamos en la primera fila, preparados para pasar un buen rato.

ozom_baixa-01Fijándose en el cartel del espectáculo uno ya puede darse cuenta de que es el mismo Mag Lari quien, genialmente caracterizado, interpreta a los cinco personajes principales de la obra. El propio Lari ejerce de maestro de ceremonias encargándose de presentar al resto de personajes, cuatro magos de personalidades muy diferentes que están basados en ilusionistas reales. Y lo hace tan bien Lari, que aun sabiendo que se trata de la misma persona, uno se olvida de ese detalle y cree estar ante personas diferentes.

A priori nos preguntamos cómo será eso posible y, solo durante los aplausos finales, en un acto de generosidad hacia el público, se desvela parte del misterio, del cual no diré nada…deberán ir al teatro.

Se trata de un espectáculo dinámico que avanza a un ritmo trepidante, el público no se ha repuesto aún del último truco de magia cuando ya está en marcha el siguiente. De vez en cuando el Mag Lari reduce la velocidad y nos deleita con su peculiar manera de interactuar con el público, divertidísimo.

La elección de la música no podría haber sido mejor. Las canciones invitan a bailar y a cantar. De hecho, yo no pude evitar tararear alguna que otra y me dieron ganas de levantarme y bailar como si me encontrara en salón de mi casa. Y les aseguro que no fui la única, más de uno se retenía en su asiento.

Los ayudantes del mago, excelentes bailarines, amenizaron los trucos con sus coreografías. Por cierto el Mag Lari también se anima con el baile, y he de decir, que no lo hace nada mal.

CU5p2g5XAAATtmM

No nos olvidemos de la magia, tema principal de la obra. No quiero desvelar ningún detalle, pero he de decirles que hay trucos de todo tipo que consiguen dejar al espectador boquiabierto, preguntándose cómo, cuándo…

Los espectadores pudimos comprobar cómo todos los artistas se dejaron la piel en el escenario y cómo tras esa hora y media de espectáculo había muchísimas más horas de trabajo para que todo saliera a la perfección.

El pequeño espectador de 9 años, gran aficionado a la magia, solo abrió la boca durante el espectáculo en un par de ocasiones: una fue para pedirme que dejara de bailar en mi butaca, avergonzado por si al mago se le ocurría dirigirnos la palabra (les recuerdo que estábamos en la primera fila), y la otra para hacerme la pregunta estrella “¿ya ha terminado?”. Pero esta vez el tono que utilizó no se asemejaba al que estoy tan acostumbrada a escuchar durante nuestros asiduos trayectos en tren cuando, cada cinco minutos, me pregunta: “¿cuánto falta? ¿ya hemos llegado?” Esta vez, igual que a una servidora, el espectáculo se le hizo corto, y se sorprendió de que llegara el final sin haber tenido tiempo para aburrirse.

Por su parte, el espectador menor, de 6 años, se lo pasó en grande a pesar de no llegar a entender todos los trucos, en parte porque algunos iban demasiado rápido para él. Sin embargo, no perdió de vista el escenario y, por una vez, aplaudió los números sin que tuviera que pedírselo.ozom_capcalera_web

Insisto, no quiero desvelar ningún detalle del montaje, pero quiero decirles que ambos disfrutaron con la actuación de Luisito, con quien les entró tal ataque de risa que incluso convulsionaron en sus butacas. Deberán ir al espectáculo para entender por qué.

Si han sido pacientes y han leído hasta aquí, no hará falta que les diga que recomiendo encarecidamente OZOM. Ni es todo magia, ni es todo música y baile, es un popurrí donde, por encima de todo, sobresale la interpretación bien llevada de todos los artistas de la obra.

Si van a verla, espero que les guste tanto como a mí.

Càrol W.

FICHA TÉCNICA

CREACIÓN: Josep Maria Lari y Miquel Setó
DIRECCIÓN: Josep Maria Lari y David Pintó
ACTORES: Mag Lari, Albert Obach, Daniel Corrales, Oscar Soto
VOZ EN OFF: Pere Arquillué
ESCENOGRAFIA: Francesc Moreno y Miquel Setó
ILUMINACIÓN: David Pujol
VESTUARIO: Míriam Compte
BANDA SONORA: Eslàstica
ASESORAMIENTO MAGIA: Sergi Ayet y Mag Selvin
COPRODUCCIÓN: Focus y Verteatro Producciones

DURACIÓN: 1 hora y 30 minutos

PÚBLICO: Para toda la familia.

LUGAR: Teatro Condal (Barcelona)

FECHAS: Del 1 de diciembre 2015 al 21 de febrero de 2016

HORARIOS: De martes a viernes a las 20.30

Sábados y domingos a las 17.30 y a las 20.30

MÁS INFORMACIÓN: http://www.maglari.com/Ozom.51.0.html

lengua catralanaAquesta ha estat la primera vegada que assisteixo a un espectacle abans que s’estreni. Sí, han llegit bé. Va ser aquest diumenge dia 29 de novembre quan, amb els meus petits espectadors, vaig tenir el plaer d’assistir a l’assaig amb públic de l’últim muntatge del Mag Lari, OZOM al Teatre Condal de Barcelona. El públic de totes les edats omplia el teatre. Nosaltres ens vam acomodar a la primera fila, preparats per passar una bona estona.

Fixant-se en el cartell de l’espectacle un ja pot adonar-se que és el mateix Mag Lari qui, genialment caracteritzat, interpreta als cinc personatges principals de l’obra. El propi Lari exerceix de mestre de cerimònies encarregant-se de presentar a la resta de personatges, quatre mags de personalitats molt diferents que estan basats en il·lusionistes reals. I ho fa tan bé en Lari, que encara sabent que es tracta de la mateixa persona, un s’oblida d’aquest detall i creu estar davant persones diferents.

A priori ens preguntem com serà això possible i, només durant els aplaudiments finals, en un acte de generositat cap al públic, es desvetlla part del misteri, del que no diré res… hauran d’anar al teatre.

Es tracta d’un espectacle dinàmic que avança a un ritme trepidant, el públic no s’ha reposat encara de l’últim truc de màgia quan ja està en marxa el següent. De tant en tant el Mag Lari redueix la velocitat i ens delecta amb la seva peculiar manera d’interactuar amb el públic, divertidíssim.

L’elecció de la música no podria haver estat millor. Les cançons conviden a ballar i a cantar. De fet, jo no vaig poder evitar taral.lejar alguna i a punt vaig estar d’aixecar-me i ballar com si em trobés al saló de casa meva. I els asseguro que no vaig ser l’única, més d’un es retenia en el seu seient.vertic_880_0

Els ajudants del mag, excel·lents ballarins, van amenitzar els trucs amb les seves coreografies. Per cert el Mag Lari també s’anima amb el ball, i haig de dir, que no ho fa gens malament.

No ens oblidem de la màgia, tema principal de l’obra. No volent desvetllar cap detall, només dir que hi ha trucs de tot tipus que aconsegueixen deixar a l’espectador bocabadat, preguntant-se com, quan…


Els espectadors vam poder comprovar com tots els artistes es van deixar la pell a l’escenari i com després d’aquesta hora i mitja d’espectacle hi havien moltíssimes més hores de treball perquè tot sortís a la perfecció.

El petit espectador de 9 anys, gran aficionat a la màgia, només va obrir la boca durant l’espectacle en un parell d’ocasions: una va ser per demanar-me que deixés de ballar a la meva butaca, avergonyit per si al mag se li ocorria dirigir-nos la paraula, els recordo que estàvem a la primera fila, i l’altra, per fer-me la pregunta estrella “ja s’ha acabat?”. Però aquesta vegada el to que va utilitzar no s’assemblava al que estic tan acostumada a escoltar durant els nostres assidus trajectes en tren quan, cada cinc minuts, em pregunta: “quant falta? ja hem arribat?” Aquesta vegada, igual que a una servidora, l’espectacle se li va fer curt, i es va sorprendre que arribés el final sense haver tingut temps d’avorrir-se.OZOM

Per la seva banda, l’espectador menor, de 6 anys, s’ho va passar en gran malgrat no arribar a entendre tots els trucs, en part perquè alguns anaven massa ràpid per a ell. No obstant això, no va perdre de vista l’escenari i, per una vegada, va aplaudir els trucs sense que li hagués de demanar.

Sense voler desvetllar cap detall del muntatge, sàpiguen que tots dos van gaudir amb l’actuació del Luisito, amb qui els va entrar tal atac de riure que fins i tot van convulsionar a les seves butaques. Hauran d’anar a l’espectacle per entendre per què.

Si han estat pacients i han llegit fins a aquí, no farà falta que els digui que recomano encaridament OZOM. Ni és tot màgia, ni és tot música i ball, és un popurri on, per sobre de tot, sobresurt la interpretació ben portada de tots els artistes de l’obra.

Si van a veure-la, espero que els agradi tant com al mi.

Càrol W.